ROVIRA I GÓMEZ, SALVADOR-J. La baixa noblesa de la Conca de Barberà a l’edat moderna. Montblanc: Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, 2005.

Ja fa uns 15 anys, el Dr. Rovira Gómez decidí d’orientar les seves passes d’investigació a l’estudi i anàlisi de l’estament nobiliari d’àmbit tarragoní. Descobrí llavors, que estava gairebé tot per fer, i que els pocs llinatges estudiats eren pobra mostra d’un total que valia la pena redescobrir. Amb la informació genealògica ben bé inèdita i les famílies nobles encara per bastir, trist llegat en el panorama historiogràfic del nostre país, Rovira Gómez hagué de cambiar de xip, i postposar la feina de disseny d’arquitecte per la de construcció de paleta; o sigui, l’anàlisi d’unes dades encara per descobrir, per l’extracció i posada en coneixement d’aquestes dades. D’ençà, la seva tasca ha estat, a més d’ingent i incansable, exemplar i meritòria, puix que ha publicat nombrosos llibres i articles rescatant de l’oblit famílies, llinatges i personalitats, i donant a conèixer les genealogies inèdites de totes les famílies patrícies de: Alcover (Arxiu Històric de Valls, 1993), Altafulla (Centre d’Estudis), Reus (Diputació, 1994, Associació d’Estudis Reusencs, 2001), Tarragona (Cercle d’Estudis Guillem Oliver, 2000; Centre d’Estudis d’Altafulla, 2003), Tortosa (Consell Comarcal del Baix Ebre, 1996 i 1997, Centre d’Estudis Francesc Martorell, 1999), Valls (Historia et Documenta 6, 2000), etc. Li toca aquest cop a la Conca de Barberà, de la mà del seu Centre d’Estudis.
El llibre sobre la noblesa conquenca segueix paràmetres idèntics als seus antecessors. Després d’una breu introducció històrica sobre el territori, població i societat, va desgranant, llinatge a llinatge, l’obra i gràcia de tots els seus membres, amb cura d’especificar tant com és possible naixements, matrimonis, morts, herències, successions, descendents, honors, etc. Cada capítol exposa una família i clou amb l’arbre genealògic que ajuda a copsar gràficament el text, i en aquest punt cal felicitar l’editora, que ha sabut dissenyar-los força aclaridorament. Un cop acabades d’exposar totes les famílies nobles –Aguiló, Alenyà, Batlle, Bellver, Bunyol, Calders, Castellví, Desclergue, Foraster, Gendre, Jaques, Josa, Llordat, Mediona, Minguella, Montaner, Montserrat, Pedrolo, Ribes i Vilafranca– i d’aplegar, a continuació, les notícies esparses d’alguns més –Conesa, Ferrer, Gómez, Massot, Merlès, Mestre, Roca, Puig, Recasens, Ricard, Rocajulià, Roig, Santgenís, Soldevila i Talavero–, l’autor tracta, en capítol a banda, els aspectes econòmics, confegint un balanç integral de l’evolució econòmica i patrimonial dels llinatges exposats, i, per tant, de la noblesa local.
L’últim capítol està reservat als aspectes familiars, polítics i socials, interessant apartat on es pot realitzar per fí, l’anàlisi històrica de l’estament. S’hi poden consultar inestimables dades sobre la política matrimonial de les famílies nobles (aliances, pactes, dots, escreixos) i les estratègies de col•locació de llurs membres a l’Església, a l’exèrcit, o aquells que destacaren com a mecenes culturals. No s’obliden els obligats apartats dedicats a les fonts treballades i a la bibliografia consultada, i és molt d’agrair que la present edició no hagi negligit un acurat índex toponímic, onomàstic i de matèries, inexcusable avui per avui en qualsevol obra d’investigació històrica.
Cal advertir que en aquest volum apareixen únicament les famílies afocades a la Conca estricta, ometent tots aquells llinatges pertanyents a la Segarra, i que la noblesa a què es refereix la present monografia és la menuda, com molt bé indica el títol. Com també molt bé explica l’autor en la introducció, es reserven els llinatges de l’alta noblesa conquenca o noblesa titulada (els comtes de Santa Coloma, els de Savallà, els de Vallcabra, els de Montagut, els barons de Vallespinosa, etc.) per a una propera ocasió, i en dóna un tast en poques pàgines, amb bagatge bibliogràfic inclós, que deixa el regust burxant en la impaciència. És per això que ens complau confiar que aviat apareixeran el que es poden considerar noves entregues, i que juntes constituiran una peça imprescindible per a muntar el trancaclosques de la noblesa a Catalunya. L’estudi de la noblesa conquenca podrà esdevenir així una eina a tenir en compte en posteriors estudis d’abast nacional.







ROVIRA I GÓMEZ, SALVADOR-J. La baixa noblesa de la Conca de Barberà a l’edat moderna. Montblanc: Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, 2005.


Assaig en el qual l’autor exposa les principals dades familiars (naixement, matrimonis, defuncions, honors, descendència, etc.) dels llinatges de la petita noblesa de la Conca de Barberà estricta, estructurat en capítols, a cada un dels quals correspon una família: Aguiló, Alenyà, Batlle, Bellver, Bunyol, Calders, Castellví, Desclergue, Foraster, Gendre, Jaques, Josa, Llordat, Mediona, Minguella, Montaner, Montserrat, Pedrolo, Ribes i Vilafranca. Cada capítol acaba amb un esquema genealògic de la família on es poden veure gràficament els enllaços. Inclou un capítol introductori, dos més on aplega dades esparces d’altres famílies nobles i l’evolució econòmica i patrimonial d’aquestes famílies, i un final reservat als aspectes familiars (estratègies matrimonials, de col•locació dels membres familiars a l’Església o a l’Exèrcit, Cultura). Adjunta una relació de bibliografia consultada i un índex de topònims, noms i matèries.